■ mora1

Pronúncia: mɔ́ɾə
Etimologia: del ll. mŏra, íd.
    femení
  1. dret civil Retard voluntari en el compliment d’una obligació.
  2. poètica En la prosòdia llatina, unitat mínima de mesura del ritme, que correspon a una síl·laba breu (⌣).



    3. Vegeu també:
    mora2