■ moreu
| | morea

Partició sil·làbica: mo_reu
Etimologia: de l’oc. prov. moureu, íd. 1a font: 1490
  1. adjectiu Fosc, tirant a negre, dit especialment del pèl dels animals grossos.
  2. masculí botànica Planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies (Vicia narbonensis), de flors purpúries en petits raïms axil·lars i de fruits en llegum i negrosos.