■ mort2 | morta

Etimologia: del ll. mortuus, -a, -um, participi de mori ‘morir’ 1a font: orígens de la llengua, Jaume I
    1. adjectiu Que ha cessat de viure. Ja no cal cridar el metge: és ben mort. Els ceps morts per la fil·loxera.
    2. masculí i femení Persona morta. Poseu el mort a la caixa. Has llegit “Les esposalles de la morta”?
    3. masculí Cadàver humà. El balanç de l’accident dona cinc morts.
    4. adjectiu Estagnant.
    5. capital mort economia Capital que no dona cap benefici, que hom no fa treballar.
    6. com si fos mort (algú per a un altre) Expressió amb què hom manifesta una total indiferència respecte a algú. Ja pot fer el que vulgui: per a mi, com si fos mort.
    7. dia dels Morts catolicisme i litúrgia Dia que l’Església fa commemoració dels qui han mort en la fe i que hom espera que siguin acollits per Déu en la glòria.
    8. donar per mort Creure que és morta una persona o que és en perill imminent de morir. Després de tant temps sense saber-ne res, ja el donàvem per mort.
    9. fer el mort esports Sostenir-se immòbil, estirat i de cara enlaire, damunt de l’aigua.
    10. llengua morta lingüística Llengua que ja no té parlants.
    11. quan fou mort, el combregaren Frase amb què es critica l’actuació tardana respecte d’algú o d’alguna cosa.
    12. lletra morta dret Llei, convenció escrita que resta sense efecte, que no s’aplica.
    13. riure’s del mort i del qui el vetlla irònicament Burlar-se de tothom.
    14. tenir-se per mort Creure’s en perill imminent de morir, patir la por de morir. Sort de la vostra ajuda, que ja em tenia per mort.
    15. tocar a morts (o de mort) cristianisme Tocar les campanes amb un so greu per anunciar la mort d’algú.
  2. hiperbòlicament
    1. adjectiu Molt afectat d’una sensació o d’un efecte. Fa moltes hores que no menjo i estic mort de gana.
    2. adjectiu Extremament fatigat; exhaust. Arriben morts d’escola.
    3. deixar (o haver, o restar, o quedar) mort Expressions amb què hom manifesta el desconcert, la sorpresa, la decepció, etc., d’algú. L’arribada d’en Josep, que no esperava, el va deixar mort.
    4. estar mig mort (o més mort que viu) Estar molt afectat i mancat de vitalitat per cansament, por, fam, etc.
    5. estar mort (per una persona o cosa) Estar-ne molt enamorat, desitjar-la freturosament.
    6. mort de gana despectivament Persona que no té per a viure. Ha vingut el mort de gana del teu germà, perquè li deixis diners.
  3. adjectiu per analogia
    1. Mancat d’activitat, sensibilitat, força, violència. Duia un vestit de colors ben morts.
    2. fer mà morta Relaxar al màxim els músculs de la mà, de manera que resti penjant, com inerta.
  4. masculí figuradament
    1. Persona o cosa d’escassíssim valor, que no serveix per a res, que més aviat fa nosa. És un mort, no es treu la feina dels dits.
    2. carregar (o endossar) el mort (a algú) Atribuir-li la culpa, la responsabilitat, d’alguna cosa.
    3. carregar (o endossar) el mort (a algú) Fer-li fer una gestió, una feina, que tothom eludeix.
  5. masculí marina, marítim Àncora d’una sola ungla clavada al fons i fixada sòlidament a una boia on hom amarra les embarcacions.


    6. Vegeu també:
    mort1