■ morter

Homòfon: murter
Etimologia: del ll. mortarium, íd. 1a font: 1069
    masculí
    1. Vas de pedra, de metall, de fusta, de porcellana, etc., de cavitat semiesfèrica, on, mitjançant un piló (mà de morter), hom tritura substàncies fragmentades per tal de polvoritzar-les o reduir-les a pasta.
    2. morter de percussió Tub d’acer, muntat verticalment sobre un peu, al qual hom ajusta un cilindre del mateix material.
  2. armament Peça d’artilleria de gros calibre, curta amb relació al calibre, destinada al llançament de bombes segons una trajectòria molt corba.
  3. construcció Material aglomerat fet amb una mescla d’un conglomerat (calç, ciment o una barreja d’ambdós), sorra i aigua, que es pren o s’endureix en un cert temps.