■ mortificació

Partició sil·làbica: mor_ti_fi_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. td. mortificatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de mortificar o de mortificar-se;
    2. l’efecte.
  2. religió Privació, patiment, voluntari que hom s’imposa a si mateix per motius ascètics i religiosos.