mucià
| | muciana

Partició sil·làbica: mu_ci_à
    adjectiu història del dret
  1. Relatiu o pertanyent al jurista romà Muci Escèvola.
  2. presumpció muciana Promesa o garantia efectuada per via d’estipulació, en virtut de la qual els legataris instituïts sota condició potestativa negativa poden entrar en possessió immediata de l’objecte llegat, comprometent-se a restituir l’herència als cohereus o substituts, o una part de la que els correspongui, si la condició es compleix.