múltiple2 | múltipla

Accessory
Etimologia: del ll. cl. multĭplex, -ĭcis ‘de molts plecs’, comp. de multus, -a, -um ‘molt’ i plicare ‘plegar’ 1a font: s. XX, Ruyra
Body
  1. adjectiu Que conté exactament, un cert nombre de vegades, un altre nombre o quantitat.
  2. masculí aritmètica i àlgebra
    1. Donat un nombre enter n, nombre m tal, que m = a n, on a és també enter.
    2. mínim comú múltiple [abreviatura m. c. m.] El més petit dels nombres enters (o polinomis) que són múltiples comuns de dos o més nombres enters (o polinomis) donats.


  3. Vegeu també:
    múltiple1