■ multiplicació

Partició sil·làbica: mul_ti_pli_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. multiplicatio, -ōnis, íd. 1a font: c. 1390
    femení
    1. Acció de multiplicar o de multiplicar-se;
    2. l’efecte. El miracle de la multiplicació dels pans.
    1. aritmètica i àlgebra Operació aritmètica que, donats dos nombres naturals a (el multiplicand) i b (el multiplicador), consisteix a trobar un nombre, a×b o a·b, que és el resultat de sumar b vegades el nombre a.
    2. àlgebra En general, nom donat a la segona operació d’un anell.
    3. matemàtiques Nom que, per analogia en la notació, hom dona a certes operacions, tals com la composició d’aplicacions o la llei de composició externa dels espais vectorials.
  3. biologia
    1. Reproducció.
    2. Reproducció asexual.
    3. multiplicació vegetativa botànica Reproducció asexual de les plantes, és a dir, la que no s’efectua mitjançant llavors o espores sexuals, sinó per esqueixos, brots, estolons, gemmes o espores asexuals.
  4. tecnologia Augment de la velocitat de rotació d’un eix de transmissió respecte a un altre.
  5. factor de multiplicació física atòmica En un reactor nuclear, relació entre el nombre de neutrons de fissió de dues generacions consecutives.
  6. multiplicació heràldica heràldica Resultat de la repetició regular de certes peces fonamentals o derivades omplint tot el camper de l’escut i amb els esmalts alternats.