■ muntador2
| | muntadora

Etimologia: de muntar i -dor1 1a font: 1696
  1. adjectiu Que munta.
  2. masculí i femení Obrer que munta aparells, màquines, etc.
  3. masculí i femení arts gràfiques Operari especialitzat en fotolitografia que fa la distribució i col·loca, damunt un suport laminar transparent, exactament a registre, mitjançant les creus de puntura o per l’encaix dels colors, les pel·lícules de les pàgines, de les fotografies o dels texts d’un llibre.
  4. masculí informàtica Carregador (o part d’un carregador) que només executa les operacions d’edició.



    5. Vegeu també:
    muntador1