■ muntura

Etimologia: de muntar
    femení
  1. Bèstia sobre la qual hom cavalca.
  2. Operació de muntar; muntatge.
    1. tecnologia Suport, marc, estructura, etc., sobre el qual va muntat un objecte a fi de permetre’n la utilització o maniobra. La muntura d’unes ulleres, d’una lent, d’un telescopi, d’un objectiu.
    2. orfebreria Allò sobre què va muntada una gemma, una perla o un esmalt.
  4. indústria tèxtil Manera de disposar, en un teler, un cos jacquard o un pinte a fi de teixir un lligat, un dibuix o una classe determinada de roba.