■ murmuri

Etimologia: del ll. td. murmurium, íd. 1a font: c. 1900, Verdaguer
    masculí
  1. Remor suau, confusa, de l’aigua corrent, de les fulles mogudes pel vent, d’un conjunt de persones que conversen, que diuen oracions, etc.
  2. fisiologia Soroll greu i suau que hom sent en alguns llocs del cos per auscultació.