■ música

Etimologia: del ll. mūsĭca, i aquest, del gr. mousikḗ, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení música
  1. Art que s’expressa mitjançant l’ordenació dels sons en el temps. Música clàssica, religiosa, moderna, concreta, dodecatònica. Música de cambra.
  2. Obra musical o obres musicals. Executar música. Música alemanya. Sentir música.
  3. Conjunt, banda, de músics que toquen plegats. Una música de regiment.
  4. figuradament
    1. Sèrie de sons que per llur harmonia o desharmonia afecten l’orella d’una manera agradable. Música d’ocells.
    2. música celestial Bones paraules, promeses, que no seran complertes.