mussitar

Accessory
Etimologia: del ll. mussitare, íd., freqüentatiu de mussare, íd. 1a font: 1917, DOrt.
Body
    verb
  1. intransitiu Parlar molt baix o sense emetre veu. Mussitàvem perquè el xiquet dormia.
  2. transitiu Dir alguna cosa mussitant. Va mussitar que n’estava fins al capdamunt.