■ nacionalització

Partició sil·làbica: na_ci_o_na_lit_za_ci_ó
Etimologia: de nacionalitzar
    femení
    1. Acció de nacionalitzar o de nacionalitzar-se;
    2. l’efecte.
  2. dret civil Adopció de la condició legal de membre o ciutadà d’un estat concret.
  3. economia i dret internacional
    1. Apropiació dels mitjans de producció, del capital, etc., estrangers per part de l’estat on radiquen aquests béns o per part dels membres d’aquest mateix estat.
    2. Conversió d’un mitjà de producció en propietat de la comunitat social en els seus diversos graus: municipal, regional, estatal, etc.
    3. Estatització.