■ naturalització

Partició sil·làbica: na_tu_ra_lit_za_ci_ó
Etimologia: de naturalitzar 1a font: 1888, DLab.
    femení
    1. Acció de naturalitzar o de naturalitzar-se;
    2. l’efecte.
  2. dret civil
    1. Modalitat d’adquisició de nacionalitat, posterior al naixement, que es produeix mitjançant una declaració de voluntat de l’adquirent i una autorització de l’autoritat estatal.
    2. carta de naturalització Carta de concessió a un estranger de la nacionalitat del país que l’atorga.