■ navegació

Partició sil·làbica: na_ve_ga_ci_ó
Etimologia: del ll. navigatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XV
    femení
  1. Acció de navegar.
  2. nàutica Conjunt de tècniques que permeten d’establir el camí que ha de seguir una nau per tal de traslladar-se a qualsevol punt de la superfície de la mar.
  3. marina, marítim
    1. Viatge per mar. Una navegació bella, curta, difícil, perillosa.
    2. navegació d’altura Navegació feta per alta mar.
    3. navegació de cabotatge Navegació feta de port a port seguint la costa.
  4. marina, marítim Serveis prestats a bord d’un vaixell. Amb pocs mesos de navegació ja és un bon mariner.
  5. comerç i mercat i marina, marítim Comerç marítim.
  6. marina, marítim Tractat, curs, etc., sobre hidrografia o pilotatge.
  7. navegació aèria aeronàutica Conjunt de tècniques que permeten de determinar, en cada moment, les coordenades de situació d’una aeronau respecte a un sistema de referència lligat a la superfície terrestre, independentment d’altres aeronaus.