■ nèctar

Etimologia: del ll. nectar, -ăris, i aquest, del gr. néktar, íd. 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. mitologia En la mitologia grega, beguda que prenien els déus i que els donava la immortalitat.
  2. hiperbòlicament Beguda deliciosa.
  3. alimentació, indústries alimentàries Beguda elaborada a base d’una barreja de sucs de fruites polposes, aigua i sucre.
  4. botànica i apicultura Líquid sucrós que secreten moltes plantes a través dels nectaris i que atreu els insectes i els ocells nectarívors, responsables de llur pol·linització.