■ negatiu | negativa

Partició sil·làbica: ne_ga_tiu
Etimologia: del ll. negativus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. [abreviatura neg.]
    1. adjectiu Que expressa o implica una negació; un refús. Una resposta negativa.
    2. femení Resposta negativa, no concessió, refús. No podia contestar amb una negativa. Va expressar la seva negativa a col·laborar.
    3. adjectiu gramàtica Dit del terme, la partícula o la locució que serveix per a negar.
    4. proposició negativa gramàtica Proposició que enclou negació.
  2. adjectiu [abreviatura neg.]
    1. No positiu, que no consisteix sinó en la negació o l’absència d’una cosa. Una crítica negativa. La prova ha donat un resultat negatiu.
    2. per extensió Que té una actitud no constructiva, que s’oposa a tot o a un projecte, un afer, etc., determinat. S’ha mostrat molt negatiu.
    3. per extensió No bo, no útil, no avantatjós, etc. La intervenció ha estat completament negativa. Aquest és l’aspecte més negatiu de la cosa.
  3. adjectiu electricitat
    1. Dit de l’electricitat que es produeix en cossos com la resina, l’ebonita, el plàstic, etc., en ésser fregats amb un drap.
    2. Relatiu o pertanyent a l’electricitat negativa.
    3. Dit del pol d’un generador elèctric que és capaç de fornir electrons cap al circuit exterior.
  4. fotografia
    1. masculí Primera imatge que hom obté en fer una fotografia, en la qual els tons foscs i clars són oposats als de la realitat fotografiada.
    2. prova negativa Negatiu.
  5. adjectiu geometria
    1. Dit de la direcció, la semirecta, la superfície, etc., oposada a la corresponent positiva.
    2. Dit de l’angle que té el mateix sentit que el del girament de les agulles del rellotge.
  6. adjectiu matemàtiques
    1. Dit del nombre i de la magnitud menor que zero.
    2. Dit del signe menys (-), utilitzat per a designar els nombres negatius i les magnituds negatives i per a designar l’operació de restar.