neohitita

Partició sil·làbica: ne_o_hi_ti_ta
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als neohitites i a llur cultura.
  2. masculí i femení història Individu d’un poble no concretat, format per elements de Síria i de Mitanni, que s’establí al nord de Síria des de la invasió dels pobles de la mar (segle XII aC) fins a la conquesta assíria (segle VIII aC).