■ neulir-se

Partició sil·làbica: neu_lir-se
Compareu: neular-se
Etimologia: de neula 1a font: s. XX, Ruyra
verb pronominal Anar perdent, un ésser viu, les forces, la vitalitat, el bon aspecte, etc., per consumpció gradual; decandir-se. La flor es neulia pel fred. Aquesta tendència artística es neulirà aviat.