■ neutre
| | neutra

Partició sil·làbica: neu_tre
Etimologia: del ll. neuter, -tra, -trum ‘ni l’un ni l’altre, neutre’, der. de uter ‘quin dels dos’ 1a font: s. XV, Cauliach
  1. adjectiu
    1. Dit d’allò que, de dues coses oposades que pot ésser, no és ni l’una ni l’altra.
    2. per extensió Que té un caràcter indefinit.
    3. per extensió Desproveït de tot matís afectiu o intencional. Parlava en to neutre.
  2. adjectiu biologia Asexuat.
  3. adjectiu botànica Dit de la flor estèril, mancada d’androceu i de gineceu.
  4. adjectiu electricitat Que no té càrrega elèctrica total, perquè la càrrega negativa es contraresta amb la positiva.
  5. adjectiu i masculí electrotècnia
    1. Dit del punt d’un sistema simètric que es troba a un potencial nul, i sovint unit a terra.
    2. especialment En un sistema polifàsic en estrella, dit del punt comú de l’estrella, o del conductor o del born corresponents.
  6. adjectiu gramàtica
    1. Relatiu o pertanyent al gènere neutre.
    2. gènere neutre Classe de la categoria gramatical gènere en les llengües que en tenen més de dos (masculí i femení) i en oposició a aquests.
    3. vocal neutra Vocal central, laxa, d’obertura mitjana, que es representa per [ə]; en català oriental correspon a les grafies a i e en posició àtona i, a més a més, a moltes e tòniques de la major part del balear.
  7. adjectiu magnetisme Dit de la substància ferromagnètica que no posseeix cap imantació o que ha estat desimantada artificialment.
  8. adjectiu química
    1. Que no és ni àcid ni bàsic.
    2. Dit especialment de les solucions aquoses que contenen els ions H+ i OH- en quantitats idèntiques.
    3. Dit de les sals que en solució no presenten reaccions d’hidròlisi àcida ni bàsica.