■ nimfeu

Partició sil·làbica: nim_feu
Etimologia: del ll. nympheum, i aquest, del gr. nympheĩon, íd.
    masculí
  1. mitologia En l’antiguitat, gruta d’on brollava una font consagrada a les nimfes, que era considerada santuari de llur culte.
  2. art
    1. A l’època hel·lenística i romana, construcció arquitectònica amb fornícules i columnes.
    2. Durant els períodes renaixentista i barroc, també reberen el nom de nimfeus les fonts monumentals de les grans vil·les.