■ nocturn
| | nocturna

Etimologia: del ll. nocturnus, -a, -um, íd. 1a font: 1460, Roig
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la nit, que té lloc de nit. Treball nocturn. Hores nocturnes. Un atac nocturn.
    2. masculí litúrgia Part de l’ofici diví de la nit, que consta bàsicament de salms i de lectures.
    3. adjectiu zoologia i etologia Dit de l’animal que desenvolupa tota o gairebé tota la seva activitat a la nit.
  2. masculí música
    1. Composició musical del segle XVIII, semblant a la serenata, per a instruments de vent.
    2. Composició vocal per a una o dues veus, sorgida al segle XVIII.
    3. Composició musical per a piano en la qual predomina la melodia ornamentada.