■ noranta

Etimologia: forma dissimilada d’un primitiu nonanta, del ll. nonagĭnta, íd. (cf. quaranta) 1a font: s. XIII
  1. adjectiu Nou vegades deu, vuitanta-nou més un. Té noranta anys.
  2. adjectiu i masculí i femení Que fa noranta; norantè. Ja soc a la pàgina noranta.
  3. [plural norantes] masculí
    1. El nombre noranta, 90. Els numerals cardinals compresos entre el noranta i el cent són: noranta-un, noranta-una, 91; noranta-dos, noranta-dues, 92; noranta-tres, 93; noranta-quatre, 94; noranta-cinc, 95; noranta-sis, 96; noranta-set, 97; noranta-vuit, 98; noranta-nou, 99. Els mateixos usats com a substantius són: noranta-u, noranta-dos, noranta-tres, etc.
    2. per extensió Allò designat amb el nombre noranta.