■ notar

Etimologia: del ll. notare, íd. 1a font: s. XIII, Cerverí
    verb transitiu
  1. Assenyalar alguna cosa perquè sigui advertida, recordada. Cal notar que el seu ajut ha estat imprescindible.
  2. Advertir alguna cosa, adonar-se’n. He notat que s’emocionava.