notari
| | notària

Accessory
Etimologia: del ll. notarius, -a, -um ‘taquígraf, secretari’ 1a font: s. XIV, Muntaner
Body
  1. masculí i femení dret Funcionari que té a càrrec seu la redacció i l’autorització en forma pública dels actes, els contractes i tota mena d’instruments, i dona fe de llur contingut.
  2. femení [en desús] Muller del notari.
  3. masculí catolicisme Persona nomenada pel bisbe per a redactar actes i documents de caràcter normatiu, administratiu i judicial l’escriptura dels quals o la seva signatura fa fe pública.