■ notariat
| | notariada

Partició sil·làbica: no_ta_ri_at
Etimologia: del b. ll. notariatus, -us ‘notaria’ 1a font: 1888, DLab.
  1. adjectiu Autoritzat davant notari, abonat amb fe notarial.
  2. masculí Professió de notari.
  3. masculí Col·lectivitat de notaris.