■ notorietat

Partició sil·làbica: no_to_ri_e_tat
Etimologia: del b. ll. notorietas, -ātis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Qualitat de notori.
  2. acte de notorietat dret Instrument notarial que, tramitat a manera d’expedient, té per finalitat la comprovació i la fixació de fets evidents, sobre els quals es poden fonamentar i declarar drets o qualitats amb transcendència jurídica.