■ nou-centè
| | nou-centena

Partició sil·làbica: nou-cen_tè
Etimologia: de nou-cents
  1. adjectiu Que, en una sèrie, en té vuit-cents noranta-nou davant seu.
    1. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en nou-centes parts iguals.
    2. masculí Un nou-centè, 1/900.