■ nou3
| | nova

Partició sil·làbica: nou
Etimologia: del ll. nŏvus, -a, -um, íd. 1a font: orígens de la llengua, Llull
    adjectiu
    1. Que existeix, ha aparegut, ha estat fet o s’ha esdevingut fa poc temps o per primera vegada. Les fulles noves dels arbres. Un producte nou. Vaig experimentar una sensació totalment nova. Què hi ha de nou? No hi ha res de nou.
    2. de nou locució adverbial Recentment. Pintat de nou.
    3. venir de nou (a algú, alguna cosa) Resultar-li inacostumada o sorprenent. Em ve de nou, tornar a treballar. Que no ho sabies? Sembla que et vingui de nou.
    1. Que encara no ha servit o ha servit poc. Me l’he posat poques vegades: és ben nou.
    2. de nou en nou locució adverbial Essent completament nou. Aquest motor, de nou en nou, ja falla.
    1. Posterior a un altre que substitueix o al qual s’afegeix, no el mateix. L’amo nou. El nou règim. Una nova edició. Any nou, vida nova.
    2. de nou (o de bell nou) locució adverbial Una altra vegada. Ha intentat de nou de suïcidar-se.
  4. nou realisme art Nom donat a les tendències realistes de l’art de la segona meitat del segle XX aparegudes després de l’art abstracte.



    5. Vegeu també:
    nou1
    nou2