■ nu2 | nua

Etimologia: del cat. ant. nuu, i aquest, del ll. nudus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    [plural nus nues]
    1. adjectiu No vestit. Es va treure els vestits i restà tot nu. Els indígenes d’aquella contrada van gairebé nus, mig nus. Nu de cintura per amunt. Amb els peus nus. Nu de cames, de braços.
    2. masculí art Representació en pintura, escultura o fotografia del cos humà desproveït de vestidures.
    3. nu i cru Completament mancat de vestit, tot nu.
  2. adjectiu per analogia
    1. Dit d’un arbre sense fulles, una muntanya sense vegetació, etc.
    2. Dit d’una casa sense mobles, una paret sense ornaments, etc.
    3. botànica Dit de la flor mancada de periant.
    4. botànica Dit del receptacle desproveït de pèls o d’esquames.
    5. a ull nu Sense l’auxili d’un aparell òptic. Els estels que es veuen a ull nu.
    6. espasa nua armament Espasa desembeinada.
    7. nua propietat dret civil Propietat desposseïda de l’usdefruit, el qual té a favor seu una altra persona distinta del propietari, anomenat nu propietari.
  3. adjectiu figuradament
    1. Dit d’una relació, una declaració, etc., clara i sense atenuacions. Encara que et dolgui, és la veritat nua.
    2. de nua paraula antigament Oralment.


    4. Vegeu també:
    nu1