■ nuador
| | nuadora

Partició sil·làbica: nu_a_dor
Etimologia: de nuar 1a font: 1839, DLab.
  1. masculí i femení Persona que nua.
  2. indústria tèxtil
    1. masculí i femení Operari pràctic a nuar, especialment el serrell de les tovalloles.
    2. masculí i femení Ajudant del filador, encarregat, en la filatura del cotó, d’afegir els fils que es trenquen.
    3. masculí Bastidor de fusta on, en el tissatge, és efectuada l’operació de nuar, quan és feta fora del mateix teler.
    4. nuadora d’ordits Petita màquina transportable que fa mecànicament l’operació de nuar els ordits en el mateix teler o en un bastidor a part.