■ nucli

Etimologia: del ll. nucleus ‘ametlla de la nou; nucli’, dimin. de nux, nucis 1a font: c. 1925
    masculí
    1. Part o massa compacta que forma el centre de certes coses.
    2. prehistòria Part central d’un sílex o d’una altra pedra utilitzada per a fabricar instruments prehistòrics, a partir del qual es tallen els bifaços.
  2. Grup primitiu al costat del qual se’n van agrupant uns altres.
    1. Lloc on es concentren coses, persones, activitats, etc.
    2. nucli industrial economia Lloc on es concentra predominantment la indústria.
    3. nucli urbà urbanisme Sector primitiu d’una ciutat al voltant del qual aquesta s’ha expandit.
  4. Grup d’individus amb una especial cohesió social, ideològica, política, etc. Nucli de resistència.
  5. àlgebra En un morfisme f entre els conjunts A i B, subconjunt de A format per tots els elements la imatge dels quals és l’element neutre de B.
  6. anatomia animal Nom donat a diverses parts o masses compactes que ocorren en l’anatomia animal, particularment en la massa grisa. Nucli amigdaloide. Nucli caudal. Nucli vermell.
  7. arquitectura Pilar en el qual s’encasten els graons d’una escala de cargol.
  8. citologia Glòbul esfèric o el·lipsoide que conté quasi tot l’ADN de la cèl·lula, per la qual cosa porta la clau genètica i és el centre d’informació que dirigeix les síntesis cel·lulars.
  9. física atòmica
    1. Part de l’àtom en la qual es concentra gairebé tota la seva massa i tota la càrrega elèctrica positiva.
    2. nucli mirall Cadascun dels nuclis d’una parella de nuclis atòmics constituïts pel mateix nombre total de nucleons, però tals que el nombre de neutrons de l’un és igual al de protons de l’altre, i viceversa.
  10. geologia Esfera central de la Terra situada per sota la discontinuïtat de Gutenberg, que la separa del mantell.
  11. lingüística Constituent principal i obligatori d’un sintagma.
  12. nucleònica Part d’un reactor nuclear en què hi ha el combustible.
  13. nucli de condensació meteorologia Partícula petita, lleugerament higroscòpica, que per regla general abunda en la troposfera i sobre la qual es dipositen les molècules de vapor d’aigua quan el contingut de vapor de l’aire és pròxim al punt de saturació.
  14. nucli magnètic electrotècnia Part del circuit magnètic d’un electroimant, d’un transformador, d’una màquina elèctrica, etc., al voltant de la qual hi ha un enrotllament.