■ numerador
| | numeradora

Etimologia: del ll. td. numerator, -ōris, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu i masculí i femení Que numera.
    1. masculí Aparell que en moltes màquines d’imprimir numera els plecs, els impresos, etc., automàticament i en el mateix moment de la impressió.
    2. femení arts gràfiques Instrument que hom emprava per a numerar els plecs, els impresos, etc., en les antigues màquines d’imprimir no proveïdes de numerador.
    3. masculí oficis manuals Instrument proveït d’unes cintes sens fi de cautxú amb els números del 0 al 9 gravats en relleu en cadascuna d’elles, emprat per a estampar números sobre paper, etc.
  3. masculí matemàtiques
    1. Primer element de la parella ordenada de nombres enters que formen un nombre trencat.
    2. En general, expressió numèrica o literal que és escrita damunt la ratlla horitzontal que indica divisions i quocients.