■ nunci

Etimologia: del ll. nuntius ‘emissari; anunciador’ 1a font: s. XVII, Boades
  1. masculí El qui té per ofici o encàrrec de fer les crides en veu alta.
  2. masculí i femení [f núncia] dret administratiu A Andorra, conserge de l’administració pública.
  3. masculí dret canònic Legat del papa en cadascun dels estats amb qui manté relacions diplomàtiques plenes i d’una manera estable.