■ nutació

Partició sil·làbica: nu_ta_ci_ó
Homòfon: notació
Etimologia: del ll. nutatio, -ōnis ‘oscil·lació, balanceig’, der. de nutare, freqüentatiu de nuĕre ‘fer un senyal amb el cap’
    femení
    1. física En un cos en rotació, moviment harmònic, en general en forma d’el·lipse, que descriu l’eix de gir al voltant de la seva trajectòria mitjana de precessió.
    2. especialment astronomia Petit moviment d’oscil·lació de l’eix de la Terra que se sobreposa al moviment de precessió.
  2. botànica Canvi espontani i rítmic de la posició d’un òrgan vegetal, causat per la creixença desigual alternant dels seus dos costats.
  3. obstetrícia Escurçament del promontori a la símfisi púbica, per rotació del sacre al voltant d’un eix que passa pel segon tubercle conjugat.
  4. patologia Oscil·lació del cap, pròpia del tremolor senil.