■ obac
| | obaga

Etimologia: del ll. opācus, -a, -um ‘opac, fosc’ 1a font: 839
  1. adjectiu i masculí Dit d’un indret ombrívol, on no arriba el sol.
  2. geomorfologia
    1. masculí Vessant d’una muntanya, més ombrívol, menys calorós, més humit.
    2. femení Obac.