Accessory
Partició sil·làbica: o_be_ir
Etimologia: del ll. oboedīre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Etimologia: del ll. oboedīre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
verb
-
transitiu
- Executar allò que algú mana. Els infants han d’obeir els pares.
- Complir una cosa manada. Obeir la llei. Obeir la raó.
- per extensió El cavall obeeix el fre.
- transitiu Cedir, una cosa, a l’impuls, a l’acció, de quelcom. La nau no obeïa el timó.
-
intransitiu
- Obrar, quelcom, normalment dins el curs habitual de les coses. El ventrell no obeeix.
- Esdevenir-se, una cosa, en virtut de tal o tal causa. Això obeeix a lleis molt complicades. El curs del riu obeeix a una orografia molt complexa.