Accessory
Etimologia: de obrir 1a font: 1296
Body
-
adjectiu
-
- Que ha sofert obertura.
- Que permet el pas.
- Ample, espaiós. Espai obert. A camp obert.
- Sense protecció, sense defenses, sense muralles. Ciutat oberta.
- Dit d’un grup, una assemblea, etc., en què no hi ha limitació de participació.
- En comunicació directa amb l’aire exterior. Un pati obert. A cel obert.
- Accessible, utilitzable, lliure. Carretera oberta al trànsit. Exposició oberta al públic.
- usat absolutament En una botiga, una oficina, etc., indicació que hom està en disposició d’atendre el públic.
- electricitat Dit del circuit o de l’element de circuit que presenta discontinuïtat i, per tant, no permet el pas del corrent elèctric.
- fonètica, fonologia Dit del fonema que es realitza, articulatòriament, mitjançant una separació intermaxil·lar o linguopalatal relativament gran respecte a altres fonemes considerats neutres o tancats.
- heràldica Dit del castell, la torre o el palau per les obertures (portes i finestres) del qual es veu el camper o l’esmalt de la peça que està carregant.
- heràldica Dit de la magrana amb un tall vertical mostrant els grans.
- heràldica Dit de les ales d’un ocell quan estan separades del cos.
- topologia En un espai mètric E, dit del conjunt C tal, que donat un punt qualsevol a de C existeix una distància d tal, que tots els punts de E situats a una distància del punt a inferior a d pertanyen al conjunt C.
- en obert telecomunicacions i tecnologia Dit de la transmissió d’informació que no està codificada i a la qual pot accedir qualsevol usuari per mitjà d’un sistema de telecomunicacions.Retransmissió en directe i en obert. Diccionari en línia i en obert..
-
figuradament
- Manifest, declarat, descobert. Entre ells hi havia una guerra oberta.
- Ample, no estricte. Una moral oberta.
- Receptiu, no excloent. Un esperit obert. És d’idees obertes.
- Comunicatiu, franc. Un caràcter obert. Una gent molt oberta.