■ obituari
| | obituària

Partició sil·làbica: o_bi_tu_a_ri
Etimologia: del b. ll. obituarius, obitarius, íd. 1a font: 1888, DLab.
  1. adjectiu Relatiu a l’òbit o a la defunció. Registre obituari.
  2. masculí Secció necrològica d’un diari o una revista.
  3. masculí dret canònic Llibre d’òbits.