obligar

Accessory
Etimologia: del ll. obligare, íd. 1a font: 1248
Body
    verb
    1. transitiu Una llei, un contracte, una prometença, les conveniències socials, la gratitud, etc., lligar (algú), compel·lir-lo a fer alguna cosa. La llei obliga a pagar. L’acord obliga les dues parts.
    2. transitiu Fer fer o fer dir quelcom a algú, forçant-lo o constrenyent-lo físicament o moralment. M’obligaren a romandre.
    3. pronominal Comprometre’s a complir alguna cosa. Si acceptes formar part d’aquest grup, t’obligues a seguir les normes.
  1. transitiu Guanyar la voluntat d’algú amb favors, beneficis, etc.