■ obligat
| | obligada

Etimologia: del ll. obligatus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Muntaner
    adjectiu
  1. Agraït. Us estic molt obligat.
  2. biologia Limitat a un mode de vida o d’acció. Paràsit obligat.
  3. obsolet música Dit de l’instrument concertant (violí, flauta, etc.) la participació del qual era imprescindible.