■ oblit

Etimologia: del ll. oblītus, -a, -um, participi de oblivisci ‘oblidar’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Acció d’oblidar;
    2. l’efecte. Caure una cosa en oblit. Posar en oblit una cosa. Jaure, una cosa, en oblit. Deixar una cosa en oblit. Treure, sostreure, una cosa de l’oblit.
  2. psicologia Pèrdua temporal o permanent de la capacitat de recordar, reconèixer o actuar amb relació al que ha estat après.