■ obliteració

Partició sil·làbica: ob_li_te_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. oblitteratio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció d’obliterar;
    2. l’efecte.
  2. correus
    1. Acció d’obliterar els timbres de les cartes.
    2. Empremta, dibuix, etc., estampats amb un obliterador.
    1. patologia Desaparició de la llum d’un conducte orgànic per obstrucció o compressió de les parets.
    2. cirurgia Extirpació quirúrgica de tot un òrgan o d’una part danyada.