■ obrar

Etimologia: del ll. ŏpĕrare ‘treballar’, der. de opus, -ĕris ‘obra; treball’ 1a font: 1272, CTort.
    verb
  1. transitiu
    1. Afaiçonar.
    2. obrar el fang En l’ofici de terrisser, donar forma al fang d’argila.
    3. construcció Edificar, fer obra de construcció. Obrar bé una casa.
    4. fusteria Planejar la fusta.
  2. intransitiu Aplicar l’activitat a un fi, especialment d’ordre moral, procedir. Ha obrat molt malament. Obra bé i no tinguis por del que diran.
  3. intransitiu Deixar sentir, una cosa, els seus efectes, tenir eficàcia. El remei encara no ha obrat.