■ obridor1
| | obridora

Etimologia: de obrir i -dor1 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu i masculí i femení Que obre.
  2. masculí
    1. Obrellaunes.
    2. Obreampolles.
    3. Llevataps.
  3. indústria tèxtil
    1. màquina obridora (o simplement obridora) Màquina emprada en la preparació de la filatura per a destriar, netejar i esponjar els flocs de material fibrós.
    2. obridora de bales Màquina emprada per a desfer les bales de fibra, principalment de cotó, en flocs més petits.
    3. obridora destorcedora Màquina emprada per a desfer les voltes dels gèneres tractats en corda en els acabats, i deixar-los oberts.



    4. Vegeu també:
    obridor2