■ observança

Etimologia: del ll. observantia, íd. 1a font: 1585
    femení
  1. Compliment exacte d’allò que prescriu una llei, una regla, una religió, etc.
  2. antiga (o primitiva, o estricta) observança catolicisme En certs ordes religiosos, observança més estricta de la regla, conseqüència d’una reforma, en contraposició a ulteriors evolucions o ulteriors desviacions d’aquella.