■ obsidional

Partició sil·làbica: ob_si_di_o_nal
Etimologia: del ll. obsidionalis, íd.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent al setge d’una plaça.
  2. corona obsidional ciències militars Entre els antics romans, recompensa militar concedida al comandament que havia acudit a defensar o a alliberar tropes assetjades.
  3. moneda obsidional numismàtica
    1. Moneda de necessitat encunyada en temps de guerra per a circular especialment en una ciutat o una plaça forta assetjada.
    2. per extensió Tota moneda de necessitat, encara que no es produeixin les condicions de setge.