obstant

Etimologia: del ll. obstans, -ntis, participi pres. de obstare ‘fer obstacle’ 1a font: 1696, DLac.
    Mot emprat en les expressions
  1. no obstant locució prepositiva Malgrat. No obstant l’impediment, es va poder casar.
  2. no obstant això (o això no obstant) locució conjuntiva Sense que això sigui obstacle. El vaig avisar i, no obstant això, no ha vingut.