■ obstinació

Partició sil·làbica: obs_ti_na_ci_ó
Etimologia: del ll. obstinatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Qualitat d’obstinat.
  2. Manteniment tenaç d’una resolució, un propòsit, una opinió, etc.